Cinc principis per canviar una manera de governar (II)

26.1.11

.../...

El quart punt és, potser, més difícil d’encaixar si parlem de comunitats de govern més reduïdes, com el municipi, i no pas d’entitats superiors. Seria la necessitat indispensable de compartir la propietat intel·lectual que està esdevenint innecessària, sota el principi de que compartir és crear riquesa. D’aquesta manera, quin sentit té que l’equip de govern (el que sigui) es guardi d’una manera egoïsta qualsevol idea d’innovació, de desenvolupament local, de millorament de serveis, infraestructures o instal·lacions, sense compartir-ho, des del primer moment, amb la resta del consistori o, evidentment, amb la totalitat de la ciutadania. Internet, una vegada més, ens dóna l’oportunitat de tenir sempre oberts tots els canals d’informació, i això, en tots els sentits, de governant a governat i al revés. O no ha arribat ja l’hora de què les idees surtin de dalt, de baix o del mig? No seria més productiu (i econòmic) implicar a tothom qui vulgui en la creació i desenvolupament dels projectes de tots els nivells?
I aquí és on veiem com tots aquests principis es van interrelacionant entre ells: l’obertura, la col·laboració, la interdependència, la transparència, el compartir-ho tot entre el gestor i el gestionat, amb tota llibertat.
I finalment, la integritat, que seria el resum de totes les propietats que ha de tenir una relació de ciutadania. La manca d’integritat i d’honradesa és el que destrossa qualsevol confiança en qualsevol sistema. I, és clar, aquesta integritat o, millor dit, l’exigència d’integritat ha de ser mútua, entre els que fins ara anomenàvem els de dalt i els de baix. Encara que, si ens hi parem a pensar una mica, estem parlant d’un principi que s’hauria de donar com a suposat des d’un bon principi...
Per tant, hem de ser conscients que estem immersos en un món global on la comunicació, les xarxes socials i internet ens estan donant la mesura i el camí cap a anar transformant la manera de viure, la manera de socialitzar-nos, la manera de gestionar i de ser gestionats, i, en definitiva, la manera de governar i de ser governats.

Suposo que aquí hauria de poder introduir un terme del que parla també Don Tapscott, el prosumer, el "prossumidor", si jo hagués aprofundit una mica en el coneixement d'aquest "gurú". Prossumidor seria la fusió de les paraules productor i consumidor i correspondria a aquell consumidor que és actiu en la difusió i millora d'un producte. Podem fer també aquí una extrapolació de termes en la vida social local? Doncs evidentment que sí. El ciutadà és consumidor dels bens del seu municipi i productor a l'hora. I al mateix temps n'es comunicador, defensor, dissenyador, desenvolupador, etc. O, ho hauria de ser. I serà feina dels gestors del municipi aquesta responsabilització de la ciutadania en tot allò que representa els "bens a consumir", bens de tots i per a tots.

Qui avui no ho vulgui veure serà superat i avançat per la mateixa societat, la civil, la que s’està movent ja amb altres paràmetres com a base de funcionament. La informació i la seva gestió, oberta, transparent, interdependent, són la base per arribar a formar una comunitat local viva, responsable i participativa.
Aquestes eleccions locals que s’acosten ja haurien de marcar diferències en el temps respecte a qualsevol altra confrontació electoral. El coneixement entre la gent i la proximitat haurien de ser les excuses per començar a canviar la manera d’actuar.

Cinc principis per canviar una manera de governar (I)

24.1.11

El divendres, la secció “La Contra” de La Vanguardia va publicar una interessantíssima entrevista amb Don Tapscott, canadenc, consultor de diversos governs, expert en estratègia de negocis i que investiga, entre d’altres coses, sobre com Internet i les tecnologies de la informació canvien els negocis i la manera de governar. És qui va posar sobre la taula el concepte “economia digital” basat en les noves formes de gestió en totes les àrees de l’empresa.
No cal enganyar a ningú i dir que jo coneixia ja la seva obra perquè això seria dir una mentida, però la veritat és que, de la senzilla lectura d’aquesta entrevista, n’he tret un seguit de conclusions importants de cara a parlar de les noves maneres amb què s’ha de governar actualment, tant si parlem a nivell nacional com local.
Afirma que aquest que vivim és un moment de canvi històric; és, o hauria de ser, el moment d’adonar-nos que l’era industrial, amb el seu periodisme, les universitats, els governs, l’educació, els sistemes de salut, els energètics, tot plegat està fallant.
I hi ha uns principis per canviar a un nou model: la col·laboració, l’obertura i la transparència, la interdependència, el compartiment de la propietat intel·lectual ja innecessària i, finalment, la integritat.
Jo m’he permès, sense haver llegit, ni aprofundit, ni estudiat (gens) l’obra de Don Tapscott, treure’n aquelles conclusions que deia abans.
Considero que no cal estar massa especialitzat en política per veure que al nostre sistema se li està escapant alguna cosa. Les maneres “tradicionals” de fer del partits i dels polítics clàssics, els de tota la vida, estan començant a quedar obsoletes. Sí, tot encara funciona i es ven bé, però hi ha ja massa gent que només actua per mimetisme, seguint aquelles consignes del tipus “amb aquests ja anirem prou bé”, “no ens podem llençar a nous experiments”, “l’alternança (entre dos) és la millor opció”, etc. I, al mateix temps, no parem de sentir parlar de la desafecció, del trencament entre polítics i ciutadans, de distància, en una paraula.
Les noves tecnologies i Internet estan canviant la manera de veure el món, estan donant nous referents, noves línies a seguir que xoquen amb la manera aquella clàssica que estem acostumats a veure i a notar. Si els partits i els seus polítics no s’adeqüen als nous sistemes, aquests els acabaran apartant de la curta distància que hi ha d’haver entre ells i la ciutadania.
Agafem doncs aquells cinc principis i anem a fer una extrapolació al nostre entorn.
El primer és la col·laboració, contraposada, com diu Tapscott a la jerarquia. Els sistemes de govern que anomenem presidencialistes (encara que parléssim de govern municipal), estan perdent el seu sentit. La col·laboració entre ciutadans, entre entitats, entre els representants i les persones individuals poden donar, i de fet han de donar, millors resultats que el tancament en equips de govern monolítics i depenents d’un sentit jeràrquic vertical.
En segon lloc, obertura i transparència. Poc a dir-hi. S’han acabat ja els temps d’amagar afers sota les catifes. L’actual era de la informació, l’accés a les fonts d’aquella informació, fan que sigui cada vegada més difícil amagar res. I el descobriment de qualsevol acte poc transparent és el que motiva, en gran part, la desafecció i la desconfiança actuals amb la política i els polítics. No cal que parlem de quan aquesta manca de transparència ho és a nivell local: els efectes poden ser devastadors.
El tercer principi és el de la interdependència. Avui, un municipi no es pot concebre sense el seu entorn, un entorn que va creixent en el sentit dels cercles concèntrics, és a dir, un municipi, les repercussions amb els seus veïns, els nivells d’unions superiors, comarques, etc. La lluita amb el poble del costat ja no té cap sentit, ni si és més gran, ni si és més petit. Tots ens necessitem i això facilita i millora els serveis i la gestió de la despesa. De la mateixa manera això passa a nivell de relació d’una corporació amb la ciutadania i la xarxa d’entitats.
.../... (cont.)